L’Associació l’Avenç de Cornellà amb la col·laboració de l’ajuntament de Cornellà inaugura el proper 3 de desembre, a partir de les 19h, una exposició dedicada a l’artista Joan Vallhonrat i Sadurní (Cornellà de Llobregat 1874 – Barcelona 1937), amb motiu del 150è aniversari del seu naixement.
La mostra se centrarà en tres aspectes: la seva relació amb la ciutat natal, Cornellà de Llobregat; la seva trajectòria artística en general, pintor, cartellista i ensenyant; i les còpies de pintura mural romànica. Per a il·lustrar la trajectòria de l’artista, a l’exposició s’exposaran originals de la seva obra cedits per la família i fotografies d’altres obres realitzades per aquesta exposició.
L’objectiu és refermar la relació de Joan Vallhonrat amb Cornellà i fer valdre la seva trajectòria artística -que inclou la relació amb Pablo Picasso- així com la seva gran aportació en l’estudi i salvació de la pintura romànica catalana.
Pintor i cartellista
Joan Vallhonrat va ser un artista totalment implicat en l’ambient del seu temps, especialment com a pintor i com a cartellista. Va estudiar amb Picasso a Barcelona i com ell i tants altres artistes, va viatjar a París. A part de la seva obra com a paisatgista, la seva gran aportació va consistir en la realització de la major part de còpies de conjunts de pintura mural romànica, conservades avui al MNAC, moltes de les quals van ser publicades en el llibre sobre Les Pintures murals catalanes, editat per l’Institut d’Estudis Catalans amb textos de Josep Pijoan.
Joan Vallhonrat i el romànic català
Durant el segle XIX, a molta part d’Europa, es va anar prenent consciència del valor del patrimoni arquitectònic i artístic medieval, com a una part del passat que calia estudiar i protegir. En el cas de Catalunya, aquest interès entronca amb el moviment de la Renaixença cultural i literària. En
el camp de les arts, s’organitzen les primeres exposicions que inclouen obres d’art medieval, també́ concretament del romànic. En aquest context, tenien lloc la restauració́ de Santa Maria de Ripoll o la creació́ de museus, com ara el Museu Episcopal de Vic (1891). El passat medieval s’interpretava com una part essencial de la identitat del país.
El marc institucional es va reforçar quan Enric Prat de la Riba, aleshores president de la Diputació́ de Barcelona, creava el 1907 l’Institut d’Estudis Catalans. Aquell mateix any, al final de l’estiu, el mateix Institut organitzava una Expedició́ al Pirineu, la Missió́ arqueològico-jurídica a la Ratlla d’Aragó́, en la qual van participar Josep Puig i Cadafalch i el conservador del Museu de Vic, Josep Gudiol i Cunill, entre altres. L’expedició́ va comportar la descoberta oficial dels conjunts pictòrics de la Vall de Boí, com el de Sant Climent de Taüll.
Joan Vallhonrat, que havia estat un dels artistes premiats en el Concurs de còpies, l’any 1902, per la important Exposició́ d’Art Antic organitzada aquell mateix any per la Junta de Museus, va rebre el primer encàrrec el 1907. Aquest primer treball consistia a reproduir el conjunt de Sant Miquel del Castell de Marmellar (Baix Penedès). És a partir d’aquí que el pintor de Cornellà, Joan
Vallhonrat i Sadurní, (salvant els inconvenients i la precarietat de mitjans del moment, tant materials com de desplaçaments, estem parlant de l’any 1907) rep l’encàrrec de fer les còpies de gran mida, de totes les pintures romàniques que anaven apareixent.
Per tant, allò que cal reivindicar avui, en el 150è Aniversari del seu naixement, a més de la seva faceta de pintor paisatgista, retratista, etc., és la gran aportació que va fer al coneixement de l’Art Català i en concret de les Pintures Murals Romàniques.
